Plaka ta manda mundu!

Queen Club

25 Jan, 2025

Na 1950 Diners Club a introdusí e promé creditcard na mundu. Promé ku esei nos tabata biaha ku cash i tambe ku traveller’s check. Na 1957 American Express a introdusí su creditcard i despues tabata Visa, Mastercard etcetera. E filosofia di tur creditcard ta, ku kliente tin akseso na fondonan ku nan por hasi uso di dje, i nan lo kumpra mas, biaha mas, hasi uso di hotèl mas karu, hür outo mas largu, etcetera. E kliente ta hasi esaki pasobra e no mester paga un bes i ta despues e ta haña su kuenta presentá i por paga via di un sistema repartí. Awor akí nos konosé, prepaid, postpaidcard, bronze, silver, gold, diamond, black, titanium i Dios sa ki sorto di creditcard mas.

Bo por puntra ku e tempu ei, ku si na Kòrsou realmente bo tabatin mester di un creditcard i bon mirá e kontesta ta nò. Pasobra bo por a paga ku chèk. Mayoria di kompra tabata sosodé ku sèn cash. Asta si tabata depositá bo salario riba bo kuenta, hopi biaha tabata lanta sèn pa hasi pago.

Tòg esaki tabata un solushon pa pagamentu ku chèk. No tabatin un kos mas fastioso, ku ora bo yega banko pa kobra un chèk, kon bo tin ku warda, pa tras di kortina hasi tur sorto di yamada i kòmbersashon pa despues e kahera bisa bo den un tono abou, ku e chèk a “bounce” pasobra esun ku a skirbi e chèk no tin sufisiente fondo. Tabata un bista hopi, pero hopi laf, pa bo yega na un kahero den un supermarket i mira un lista di chèk ku a bounce, ku nòmber i fam. Un bèrgwensa total.
Komo hóben e tempu ei, mi a yega di kumpra traveller’s cheque pa biaha, pero ta despues di basta aña mi por a permití mi mes e luho di saka un creditcard. Mi tabata konosé un karchi, ku mayor di mi amigunan polis tabatin pa por a kumpra kos den kantina di polis (supermarket).

Diners Club i American Express tabata hasi propaganda brutu na Kòrsou, pa buska nan creditcard. “Diners Club International, the card for people with class”. Ora paga ku creditcard e doño di pakus ta sigurá di su sèn, miéntras ku kliente ta keda ku debe astronómiko.
American Express e tempu ei a sera un dil tambe ku Ofisina di Turismo di Kòrsou i tabata promové nos isla riba un base kontinuo.

Den dékada 70 tabatin basta máluso di creditcard i tambe tabatin asuntu di falsifikashon di creditcard, hendenan ku a pèrdè creditcard i haña nan despues den basta gastu; tantu American Express komo Diners Club a pasa den basta mal tempu aki na Kòrsou.

Queen Club

Den 1989 e konosido rifero Richinel “Nel” Ogenio a introdusí Queen Club na Kòrsou ku e intenshon pa ekspandé teritorio di e karchi riba otro islanan di Antia. Mester bisa ku tabata un plan bon studiá, ku ekspertonan di Touche Ross. Pa bira miembro un persona mester tabatin 18 aña i mester tabatin un entrada fiho. Queen Club tabata garantisá mesun bentahanan ku otro creditcard tabata ofresé, esta pago repartí i asta posibilidat pa seguro i otro benefisio. E start di Queen Club tabata alentador i tiki tiki pakusnan kaminda kliente por a kumpra ku karchi a bira mas tantu.
Dia 10 di aprel 1989 uso di Queen Club a bira ofishal, ora ku Nel Ogenio a entregá e promé karchi na Lionel Capriles, direktor di MCB  na pòmp di gasolin Gasora na Caracasbaaiweg. Anteriormente Nel Ogenio no tabata ni un tiki kontentu ku bankonan lokal, komentando ku nan no ta kooperá ku e hòmber chikí pa esaki bai dilanti. Su komentario e tempu ei a kousa basta malkontentu serka bankonan lokal. “Nan a kere ku mi idea pa un creditcard lokal lo a frakasá, pero mira kon den 7 luna nos a logra mas di 3 mil kliente. Awor ku nan ta mira kon eksitoso nos plan ta, awor tur hende ke probechá i haña un pida di e bolo”.

Den periodo ku a sigui, representantenan di Credit Card internashonal a intensifiká nan kampaña na Kòrsou i otro islanan, pa purba haña mas kliente, mirando éksito di Queen Club.

Den 1991 e tendensia akí a sigui i di tur sorto di forma tabata buska manera pa hasi lo posibel, pa klientenan por a hasi uso mas fásil di fiansa i yega na nan creditcard. Visa e creditcard e tempu ei di mas grandi a intensivá nan kampaña pa haña mas kliente. Visa tabata i te ainda ta den man di bankonan. Direktor di Banco di Caribe e tempu ei, Sr. Eddie de Kort no tabata mashá simpatisadó di creditcard, pasobra manera el a opiná, “creditcard ta trese e kliente den tentashon”.

Mesún eksitoso ku e salida di Queen Club tabata, mesún drástiko e kaida tabata den komienso di 1992. Den Curacaose Courant a sali un seri di kaso kontra mal pagadónan di Queen Club. Na aprel 1992 Queen Club a informá ku nan ta stòp ku e creditcard. Temporada ku nan tabata aktivo, Queen Club tabata operá na Boneiru i Kòrsou. Queen Club tabata konta ku mas o ménos 4500 kliente i un 600 pakus, ku mas i mas bo tabata mira un bòrchi den e pakus ku tabata papia palabra kla: “Nos no ta akseptá Queen Club”. Nel Ogenio a bisa ku definitivamente e kantidat di kliente no tabata sufisiente pa por a karga e sistema di Queen Club.

Kompa Leon

Nel Ogenio a sinti ku tabatin “Moro riba kosta” i den mesun aña di morto di Queen Club, tabatin anunsio di Kompa Leon, un creditcard pa uso den florin antiano di MCB. “Morto di un ta bida di otro”, pero realmente mi ta duda ku no ta ku antisipashon a traha i ku Kompa Leon tabata kalentando den bulpèn pa basta ratu. Dia 20 di novèmber 1992 Maduro & Curiels Bank a introdusí su creditcard lokal. MCB a sali ku mas o ménos 600 establesimentu ku tabata tuma e karchi. MCB a siña sigur for di e lès di Queen Club, i tabata eksigí un entrada anual di 25.000 florin i bo mester tin un komportashon bon na banko pa bo por haña bo Kompa Leon.

Ironia di bida: dia 20 di novèmber Lionel Capriles a entregá “Godfather” di creditcard lokal, Nel Ogenio e promé karchi Kompa leon, den parke di bestia dilanti kouchi di leon. Lionel Capriles a bisa ku promé di subi merkado, nan a analisá e sistema di creditcard Queen Club bon i a papia ku Nel Ogenio riba nan creditcard. A lo ménos a duna Nel Ogenio tur mérito ku e tabata pionero riba e tereno akí.

Ya dos aña despues, 1994, MCB Kompa Leon tabatin 10.000 kliente i tabata ku American Express e tempu ei na promé lugá.

12 Comments

  1. Fito Roman

    Danki Percy pa edukà nos , tantu den historia ,kultura ,parti soshal .Un plaser enorme pa lesa bo artikulonan.Sigi publikà,nos ta sigi sinja. Regards.

    Reply
  2. M

    Danki pa komparti.

    Reply
  3. Ojee

    Super interesante i bota sa historia 👌🏿

    Reply
    • Monique

      Tremendo artikulo Percy☀️

      Reply
  4. Hubert Franklin Pop

    Top un stap mas pa mi sinta kombersa ku amigunan.Hopi no sa e parti aki di nos historia

    Reply
  5. Iris Martina-Koeyers

    Hopi Danki Percy, pa otro Topiko interesante. Ns ta lesa ku plaser i ta warda ansioso kiko bo persona ta bolbe trese dilanti. Bon wk.

    Reply
    • Carlos Larmonie

      Hopi informativo Percy. Danki pa komparti ku nos. Just Great!!!

      Reply
  6. Emy S. Coelho

    Danki pa komparti hustoria, Percy.

    Reply
    • Irving Eisden

      Danki y sigi,pa dilant

      Reply
  7. Millicent

    Ku hopi plaser mi a lesa e artikulo super interesante aki. Top

    Reply
    • Rivo Caesar

      Brò un bes mas ba skor ku tremendo artíkulo.

      Nos lo sigi papia riba e Punto aki
      Ora nos topa na Win.

      Reply
  8. Ruby Eckmeyer

    Masha masha danki Persey pa comparti bo conocemento y documentacion hunto cu nos.

    Reply

Submit a Comment

Lo no publiká bo email. Áreanan rekerí tin e marka *

Komentario resien

  • Lucky Ezechiëls on Gana anochi, pèrdè mainta!: “Danki Percy! Atrobe ma gosa pa por a siña tokante nos derechi fundamental! Bon trabou.Mar 10, 04:58
  • Iris Martina-Koeyers on Gana anochi, pèrdè mainta!: “Danki pa bo tremendo aporte di sigi Eduka ns Percy. Kada Voto i un Elekshon ta di masha importansia. Mester…Mar 10, 00:59
  • Dennis Rosario on Gana anochi, pèrdè mainta!: “Keda eduká nos, danki.Mar 9, 20:45

Kategoria